Pots escoltar aquesta nota aquí:
Quan el rei Carles II de Castella va morir, l'1 de novembre de l'any 1700, va declarar hereu al net del rei de França, un tal Felip d'Anjou.
Va fer-lo hereu probablement perquè algú li va dir que ho fes, perquè en Carles II de Castella, pobret, no tocava ni quarts ni hores. Havia nascut amb tots els mals possibles i amb menys llums del compte i el noi no girava gaire rodó.
El pobre no va poder tenir ni descendència i clar, quan algun cosí segon li va dir "Carlitos signa aquí" el noi va signar.
Això dels reis d'Europa és un embolic perquè al final resulta que tots són família, tots són cosins d'un o altre; ara i al segle XVII també.
I quan ja es veia a venir que en Carles II moriria sense descendència la família es va afanyar a repartir la seva herència, que no era poca cosa; perquè en Carles era -agafeu-vos fort:
La família no es va acabar de posar d'acord, i com normalment els reis s'ho miren des de lluny, van decidir anar a la guerra. Una guerra que va dividir la família en dos bàndols: la família austríaca i la francesa; una guerra a la qual també s'hi van sumar els anglesos, que tindran un paper molt rellevant en aquesta història d'avui.
El conflicte va ser molt llarg i sanguinari i quan des dels respectius trons es van avorrir de tanta guerra van signar un armistici. Un tractat conegut com a La Pau d'Utrecht, en el qual es van repartir els regnes en disputa. Els austríacs van acceptar que el dofí francès es quedés amb el tron de Castella i els territoris a la península a canvi de quedar-se amb tots els territoris europeus de l'herència. És a dir, els Països baixos, Sardenya, Nàpols i Sicília.
I compte, perquè els anglesos, que ja us hem dit que també s'hi van sumar, es van quedar amb alguns bocins estratègics del pastís. Gibraltar, per exemple, o Menorca. Perquè avui, potser no ho semblava, en realitat volíem parlar de Menorca
Menorca, 9 de novembre de 1712
Un dia com avui, un 9 de novembre de 1712, un tal John Campbell va prendre possessió de l'illa de Menorca en nom de la reina d'Anglaterra.
Els anglesos van desembarcar, van descobrir les bonances de la seva gent, el seu clima i les seves platges i s'hi van quedar -amb alguna interrupció- gairebé un segle.
Aquesta presència va deixar un llegat molt important a l'illa. A nosaltres ens interessa l'herència lingüística, l'empremta que els anglesos van deixar en el lèxic menorquí.
Un centenar llarg de paraules del català de menorca vénen directament de l'anglès, i encara que la majoria està en desús, n'hi ha algunes que encara es fan servir.
La més usada i potser la més representativa és bótil, que és com els menorquins diuen a l'ampolla, però us n'hem seleccionat unes altres que també ens fan gràcia:
Blèc, que ve de l'anglès black, negre, i s'usa en l'expressió tenir l'ull blec, l'ull de vellut.
Grevi, que ve de l'anglès gravy, i és el suc de la carn quan es cou.
Mèrvels, el famós joc de les caniques, que en anglès es diuen marbles.
N'hi ha moltes més; moltes relacionades amb eines i oficis com el de fuster, amb paraules com tornescrú, el tornavís que coneixeu vosaltres i que els anglesos coneixen com a screwdriver.
La nostra preferida és precisament un ofici, el de sabater, que a menorca es diu -no ho endevinareu mai: xuméquer.
Aquí teniu una llista d'anglicismes del menorquí que potser us resultaran curioses:
BECNOC f. Becollada.
Fon.: bɛŋnɔ́k
Etim.: de l'anglès back knock.
Comentari: L'expressió encara forma part de lèxic comú, però es va perdent de mica en mica, i en disminueixen l'ús i el coneixement, en funció de l'edat. Paraula recollida per Alcover i Moll (1932-1962) com a moneda francesa de cinc francs. Ètim recollit recentment per Riudavets i Romero (2021).
BLEC adj. Ull blec: ull inflat o congestionat per un cop violent.
Fon.: úј blέ̞k
Etim.: de l'anglès black.
Comentari: L'expressió encara forma part de lèxic comú, però es va perdent de mica en mica, i en disminueixen l'ús i el coneixement, en funció de l'edat, en favor d'adjectius d'ús més generalitzat com 'negre' o 'morat'. També es pot afirmar que el terme és més viu a ponent, especialment a Ciutadella, que als pobles del centre i del llevant de l'illa. Riudavets i Romero (2021) recullen el mot blaquei o blacsei, el primer possiblement de l'anglès black eye, 'ull negre'; els autors creuen que està íntimament lligat amb el sintagma ull blec, i que la forma blecsei és una possible interferència amb black sight, 'vista negra'.
BOI m. LOC. Haver-hi quatre jans i un boi: poques coses, quasi ningú.
Fon.: bɔ̞́ј
Etim.: de l'anglès boy, 'al·lot'.
Comentari: La locució encara forma part del lèxic comú, però també es va perdent gradualment, de la mateixa manera que en disminueixen l'ús i el coneixement, en funció de l'edat, en favor d'expressions més usades com 'haver-hi quatre rates' o 'haver-hi poca gent'. També es pot afirmar que la locució referida és més viva a ponent, especialment a Ciutadella, que als pobles del centre i del llevant de l'illa.
BOÍNDER m. Balcó tancat de vidrieres pels tres costats.
Fon.: buíndəɾ o buíndi
Etim.: de l'anglès bow-window, mateix significat.
Comentari: Paraula reconeguda d'ús comú arreu de l'illa, ja que és un element que forma part del paisatge urbà de Menorca, i que no sol ser substituïda amb freqüència per altres mots com 'galeria', 'mirador' o 'balconada'.
BORN o BORD m. Safata.
Fon.: bóɾn o bóɾt
Etim.: de l'anglès board, 'post' o 'safra'.
Comentari: Es considera una paraula vigent, però no de manera igual a tot el territori illenc. L'ús i el coneixement del mot és més generalitzat als pobles del centre i del llevant de l'illa, i minva en funció de l'edat. Al ponent, és més freqüent l'ús de la paraula 'safra', i de manera generalitzada a tot Menorca, i especialment entre la gent jove, el castellanisme bandeja.
DÈVEL m. LOC. Dur es dèvels o agafar uns dèvels: estar molt irritat. Fon.: - Etim.: possiblement de l'anglès devil, 'dimoni'. Comentari: La locució encara forma part del lèxic comú però el seu ús no està estès de la mateixa manera arreu de l'illa. Locució recollida per primera vegada per Riudavets i Romero (2021).
FÀITIM m. Atupada; acte de pegar fort a qualcú.
Fon: fáјtim
Etim.: de l'àngles fighting, 'lluita'.
Comentari: És una paraula coneguda entre la gent major, més a ponent que a llevant, però desconeguda entre la gent jove i de mitjana edat. És un mot en desús progressiu .
ENCLOVA f. Planta lleguminosa de l'espècie Trigonella foenum graecum, que es conra per a servir d'aliment al bestiar.
Fon.: əŋklóvə
Etim.: de l'anglès clover, 'trèvol'.
Comentari: És una paraula coneguda i usada a tota l'illa per a denominar l'espècie en qüestió, especialment entre la gent que treballa al camp. El coneixement i l'ús d'aquesta paraula, però, ha minvat especialment entre els joves.
ESQUÈNDIL i ESQUENDILADA f. Diarrea i diarrea abundant, respectivament. LOC. Anar d’esquèndil: tenir diarrea.
Fon.: əskέndil, əskəndiládə
Etim.: de l’anglès scandel, ‘vergonya, escàndol’.
Comentari: Paraules no recollides en l’estudi més exhaustiu sobre anglicismes de Campos i Ortells (1983), però que segons observa el filòleg i professor Joan F. López Casasnovas provenen de l’anglès i només són documentades a Menorca. Sí que les recullen Alcover i Moll (1932-1962), però no consten com a anglicismes. Es poden considerar termes actualment vius.
GREVI m. Greix o suc que es desprèn de la carn mentre la couen.
Fon.: ɣrévi
Etim.: de l'anglès gravy, mateix significat.
Comentari: És una paraula que encara s'utilitza entre la gent de certa edat, però pràcticament no la coneix la gent jove. És una paraula en desús progressiu.
JAN m. Soldat o mariner anglès. LOC. Estar vermell com un jan: molt vermell de cara. En temps dels jans: en l'època de les dominacions britàniques del segle xviii. Haver-hi quatre jans i un boi: poques gent, quasi ningú.
Fon.: ʒán
Etim.: de l'anglès John o del francès Jean, 'Joan', nom freqüent entre els soldats i mariners que capllevaven per Menorca durant els segles XVIII i XIX.
Comentari: Les locucions encara formen part del lèxic comú, però es van perdent de mica en mica i tant el seu ús com el seu coneixement disminueixen en funció de l'edat en favor d'altres expressions.
MÈRVEL m. II 1. Bolla de pedra, de terra o de vidre que els al·lots fan servir per jugar pegant-li amb el dit i procurant tocar-ne una altra (Menorca). II 2. Testicle (Ciutadella).
Fon.: mέɾvəɫ (Maó, Ciutadella); mέɾviɫ (Ferreries); mέɾvuɫ (Ciutadella).
Etim.: de l'anglès marble, 'marbre'.
Comentari: A ponent de l'illa es diu 'mèrvol', mentre que a llevant 'mèrvel' o 'mèrvil'. És un mot vigent i viu, i s'utilitza amb diferents significats. La paraula en si mateixa defineix la bolla del joc de les bales (joc des mèrvels). Tanmateix, els canvis d'hàbits de la població infantil ha fet gairebé desaparèixer aquest joc com a entreteniment en favor de la televisió, Internet o els videojocs, si més no, tal com es jugava abans, per la qual cosa està en perill de desaparició el lèxic propi que es feia servir en el joc, format per tot un seguit de paraules d'etimologia anglesa ('avavol' de even all, 'clin' de clean, 'esquics' de kick, 'estonx' de stance, 'estop' de stop, 'eut' de out, 'int' de into, 'nòquel' de knuckles, 'pol·lís' de pollex i 'plis' de please) i el significat de les quals explicam més avall. Malgrat tot, aquesta és una paraula viva i generalitzada arreu de l'illa, ja que també s'utilitza per referir-se als testicles i en algunes expressions com 'anar mèrvel' que es fa servir per dir que hom va begut.
MITJAMÈN m. Home pobre amb pretensió de ric per dissimular la seva pobresa.
Fon.: miʤəmέ̞n
Etim.: de l'anglès midshipman, ' guàrdia marina'.
Comentari: El coneixement i l'ús de la paraula no són idèntics a tota l'illa. Es pot considerar un terme actualment viu, però el seu coneixement es redueix en funció de l'edat, i es pot afirmar que és poc conegut entre la gent més jove.
MOGUIN o MÒGUINI m. Caoba.
Fon.: mɔ̞́ɣin (Ciutadella); mɔ̞́ɣini (Maó)
Etim.: de l'anglès mahogany, mateix significat.
Comentari: El coneixement i l'ús de la paraula varia entre les diferents zones de l'illa. Es pot considerar un terme actualment viu, tot i que però el seu coneixement es redueix en funció de l'edat, ja que és poc conegut entre la gent més jove.
OCS. Crit amb què els pagesos fan moure els bous, per fer-los venir o fer-los apartar.
Fon.: óks (Maó, Ciutadella), wóks (Ciutadella)
Etim.: de l'anglès ox, 'bou'.
Comentari: El mot és vigent en l'àmbit de la pagesia, però no forma part del lèxic comú. No és coneguda ni utilitzada entre la gent jove, i pot arribar a desaparèixer de manera progressiva.
PÈNEL m. Post que va subjecta entre els muntants i els travessers d'una porta.
Fon.: pέ̞nəɫ
Etim.: de l'anglès panel, mateix significat.
Comentari: És una paraula vigent avui dia, però especialment en l'àmbit dels fusters. Tanmateix, l'especificitat del seu significat fa que sigui una paraula poc utilitzada i que pot arribar a desaparèixer progressivament. És una paraula poc o gens coneguda entre la gent jove.
PENI m. Unitat monetària equivalent a tres diners, usada a Menorca des del segle XVIII fins a principis del XX. LOC. Valer quatre penis o No valer un peni: cosa barata o de poc valor. No tenir un peni: no tenir doblers.
Fon.: pέ̞ni
Etim.: de l'anglès penny, mateix significat.
Comentari: La paraula encara s'utilitza en les locucions referides, però no està excessivament generalitzat a tota l'illa ni és coneguda entre la gent jove. És un terme que tendeix a desaparèixer progressivament. Riudavets i Romero (2021) recullen el terme pèmpins, doblers, que creuen que podria venir de l'anglès penny, tal vegada amb interferència amb el català cèntims.
PINXA f. II 1. Arengada. II 2. Persona molt magra. LOC. Estar com a pinxes o Estar estrets com a pinxes: estar molt estret, haver-hi moltes persones en un lloc petit. Tenir una altra pinxa as foc: haver resolt un assumpte de tot un seguit d'assumptes a resoldre.
Fon.: píɲʃə
Etim.: de l'anglès pilchard, 'sardina'.
Comentari: Paraula viva arreu del territori en les locucions referides. Atès que actualment no és comuna la venda d'arengades salades, no s'utilitza el substantiu individualment per definir el producte, i per al peix fresc o enllaunat s'utilitza el mot 'sardina'. Encara que sí que s'empra en el menjar conegut com a 'coca amb pinxa', l'expressió perd força entre la gent més jove.
PLE m. Joc de pilota basca.
Fon.: plέ̞
Etim.: de l'anglès play, 'jugar'.
Comentari: És una paraula coneguda als pobles del ponent de l'illa, però fora d'ús en la resta. El fet que actualment el jovent ja no jugui actualment al joc de ple, fa que la paraula no la conegui ni l'utilitzi aquest sector de la població.
PÚDING m. Pastís anglès, blan o poc dur, fet generalment de farina barrejada amb mel i llet, ous i altres ingredients.
Fon.: púdɪŋ
Etim: de l'anglès pudding, mateix significat.
Comentari: És una paraula que defineix diferents tipus de postres segons la localització, per la qual cosa encara és viva. A Ciutadella no s'utilitza, i és poc coneguda entre la gent més jove. Per tant, podria ser un terme que es podria anar perdent gradualment amb el temps arran de la substitució d'aquestes postres per unes altres. Segons Alcover i Moll (1932-1962) «A Menorca, i sobretot a Maó, el púding és un pastís que encara es fa i que té certa tradició popular, per haver dominat en aquella illa els anglesos durant bona part del segle xviii. Els púdings menorquins es poden fer de moltes classes de fruites, d'albergínies, de patates, de moniatos, de farina, de llet, de brossat, d'arròs, de panses, etc.».
QUEP m. Cobricap de roba que duien les dones i els infants de bolquers.
Fon.: kέ̞p
Etim.: de l'anglès cap, mateix significat.
Comentari: És un terme vigent encara avui dia, però en tractar-se d'una peça de roba que fa temps que no s'utilitza, no ha estat substituïda per una altra paraula i, per tant, es deixarà d'emprar fins que arribarà a desaparèixer.
QUIC. Exclamació o crit amb què els jugadors d'un joc de córrer avisen el qui para en el moment en què ja estan amagats, perquè comenci a cercar-los. També és la manera d'anomenar aquest joc.
Fon.: kik
Etim.: de l'anglès quick, 'ràpid', 'de pressa'.
Comentari: És una paraula en ús encara, però que es va perdent de mica en mica perquè és un joc al qual de cada vegada es juga manco. Comunament se substitueix pels castellanismes 'jugar a l'escondite' o 'jugar a salvadas'.
RÒFILS m. pl. Guarnició de randa a la part alta de la pitrera d'una camisa.
Fon.: rɔ̞́fils
Etim.: de l'anglès ruffles, mateix significat.
Comentari: És una paraula que s'emprava a tot Menorca, però actualment s'està extingint del lèxic menorquí perquè és un element de la indumentària que ha caigut en desús. El mot és conegut entre la gent major, però no de manera homogènia a tots els pobles de l'illa, i és del tot desconegut entre la gent més jove.
TORNESCRÚ m. Tornavís. Eina per caragolar i descaragolar els perns.
Fon.: toɾnəskɾú, toɾnəskɾús, toɾnəsklús
Etim.: de l'anglès turnscrew, mateix significat.
Comentari: És una paraula ben viva als pobles de ponent de l'illa, no així a la resta. A llevant de l'illa és una paraula que fàcilment se substitueix pel castellanisme destornillador.
UÍBEL m. senyal, testicle. LOC. Estar fins als uíbels o No me toquis es uíbels: el mateix significat. Fon.: - Etim.: probablement de l'anglès wee ball, 'petit' i 'bolla' o 'testicle'. Comentari: Paraula i locució vives, però també es van perdent gradualment, de la mateixa manera que en disminueixen l'ús i el coneixement, en funció de l'edat, en favor d'expressions més usades com 'estar fins els ous' o 'estar fins els collons'. També es pot afirmar que la locució referida és més viva a ponent, especialment a Ciutadella, que als pobles del centre i del llevant de l'illa. Paraula recollida per primera vegada per Riudavets i Romero (2021).
XENC m. Part de la cama de davant d'un animal, vora l'articulació.
Fon.: ʃέ̞ŋk
Etim.: de l'anglès shank, 'canella'.
Comentari: Paraula en ús arreu de l'illa. És especialment coneguda entre les dones, pel rol que tradicionalment se'ls ha assignat, i manco coneguda entre la gent jove. Substitució progressiva per la paraula catalana normativitzada 'canella' o pel mot castellà codillo.
XOC m. Guix per dibuixar o escriure.
Fon.: ʃɔ̞́k
Etim.: de l'anglès chalk, mateix significat.
Comentari: És un anglicisme viu i estès arreu del territori illenc, entre la gent de totes les edats. El fet que la gent jove també el conegui i l'usi es podria deure a la introducció del català com a llengua vehicular en l'educació, ja que és un objecte d'ús habitual a les escoles.
XUMURGO m. Bordell, desordre. Fon.: - Etim.: de l'anglès soon moon go, 'prest hi va sa lluna'. Comentari: És un anglicisme viu però no present arreu del territori illenc. Ha estat recollit per primera vegada per Riudavets i Romero (2021).
A més d'aquests, però, cal fer esment a una sèrie de paraules conegudes i usades en àmbits molt restringits que són d'etimologia anglesa; especialment les referides a jocs (concretament als mèrvels o la marraquinca), a certs oficis (com el de fuster o el de sabater de banqueta) i a alguns topònims.
Anglicismes que formen part del lèxic propi del joc dels mèrvels
AVAVOL adv. Fer avavol: fer el mateix nombre de punts entre dos jugadors, és a dir, empatar.
Fon.: əvəvɔ̞́ɫ
Etim.: de l'anglès even all, 'tots iguals'.
Comentari: Recollida per nombrosos autors, entre ells Alcover i Moll (1932-1962), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Tots ells coincideixen que l'etimologia de la paraula és anglesa. Els autors esmentats es refereixen a diferents jocs (daus, dòmino, la bolla o mèrvels), però si la paraula és vigent avui ho és només en l'àmbit del joc dels mèrvels o la bolla. Està en desús.
CLIN
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983) i Riudavets i Romero (2021). Els autors defensen que es tracta d'una paraula d'etimologia anglesa, de to clean, 'neteja'. Paraula que s'emprava en el joc de mèrvels quan hi era necessari netejar el terreny de qualsevol obstacle. Paraula en desús.
ESQUICS
Comentari: Recollida per Escudero (1915), Badia (1953), Campos i Ortells (1983) i Riudavets i Romero (2021). Aquests autors coincideixen que l'origen de la paraula es anglès, de kick, 'peuada'. Afirmen que és un terme que s'utilitza en l'àmbit del joc de mèrvels: si un jugador llança el seu mèrvel i aquest és interferit pel peu o cos d'un contrari, aleshores hi ha 'esquics', i cal repetir la jugada. Badia i Campos i Ortells apunten que las paraula anglesa squeaks dóna l'anglicisme 'esquic' amb el sentit de crit. Moll (1932) vincula la paraula en l'àmbit del joc del mèrvels, però no fa referència a que es tracti d'un anglicisme. Com tampoc ho fan Alcover i Moll (1932-1962), que defineixen la paraula com el que en castellà es coneix amb el nom de chito. Melis (1988-1995) és del parer que la paraula ve del mot squirt, que significa, entre altres coses, 'tirar'. Segons records d'aquest autor quan jugava a mèrvels a Ciutadella, si un contrari deia 'estop' ja no podia moure la bola, però si el que havia tirat deia primer 'esquits' podia tornar tirar o donar impuls al mèrvel que havia xocat. Melis defensa que, en aquest sentit, és un anglicisme clar i lògic. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, per tant, d'ús molt restringit i, consegüentment, en desús.
ESTONX
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets i Romero (2021). Aquests autors coincideix que la paraula ve de l'anglès stance, 'postur' o 'posició'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, i correspon a punt de partida o posició de tir inicial del jugador. Paraula en desús. Riudavets i Romero (2021) recullen la locució anar cap a estonx o anar cap a tonx que, en un sentit figurat vindria sa significar 'casa' o 'lloc a resguard'.
ESTOP. Exclamació amb què, en el joc de mèrvels, es prohibeix que es mogui la bolla del lloc on ha anat.
Fon.: əstɔ́p o əstɔ́ps
Etim.: de l'anglès stop, mateix significat.
Comentari: Recollida per Ruiz (1908), Escudero (1915), Alcover i Moll (1932-1962), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Clara etimologia anglesa de la paraula, de to stop, 'aturar' o 'aturada'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, i s'utilitza com exclamació amb la que es prohibeix que es mogui la bolla del lloc on ha quedat al quedar aturada per qualsevol obstacle. Paraula en desús.
EUT
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Ruiz (1908), Escudero (1915), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets i Romero (2021). Els autors coincideixen que ve de l'anglès out, 'fora'. En la parla menorquina formava part del lèxic propi del joc de mèrvels, i s'utilitzava per dir quan el mèrvel era fora del forat de joc. És una paraula perduda avui dia.
IN o INT
Comentari: Recollida per Ruiz (1908), Escudero (1915), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideixen que es tracta d'un anglicisme, de in o into, 'dintre'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, i s'utilitzava quan la bolla era dins el rotlle. És una paraula actualment fora d'ús. Alcover i Moll (1932-1962) dóna al terme el significat de joc de fillets, del clotet, però sense fer referència a l'etimologia anglesa del mot.
NÈPEL
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Riudavets (2018) i Riudavets i Romero (2021). Terme que s'utilitza popularment per referir-se als testicles. Però, pròpiament, el terme és una posició del joc de la marraquinca. L'autor diu que ve de l'anglès an apple, 'una poma'. En el seu significat popular és una paraula en ús.
NÍQUEL
Comentari: Recollida per Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets i Romero (2021). En la parla menorquina els 'níquels' són les bolles més petites del joc de mèrvels, per la qual cosa aquests autors li atribueixen a la paraula un origen anglès, de nickel, 'moneda petita'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels i és una paraula en desús.
NÒQUEL o NYÒQUEL
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riduavets i Romero (2021). Coincideixen que ve de la paraula anglesa knuckle, 'artell'. Manté el mateix significat en la parla menorquina, però és un terme que només s'utilitza en el joc de mèrvels per referir-se a posar la bolla a l'articulació del dit (l'artell) i pressionar per llançar-la. És un terme en desús.
PLIS
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Ruiz (1908), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets i Romero (2021). De la paraula anglesa please, 'per favor'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, i s'empra quan es poden començar a netejar d'obstacles el terreny on s'ha de jugar. Paraula en desús.
POL·LÍS
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983) i Riudavets i Romero (2021). Li atribueixen l'origen anglès de l'antiga paraula pollex, 'polze'. Forma part del lèxic propi del joc de mèrvels, amb el significat de tir de polze. Paraula en desús o fora d'ús.
REFE
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Riudavets (2018). Li atribueix l'origen en la paraula anglesa to refill, 'reomplir', o del seu derivat refill, 'recanvi'. En el joc dels mèrvels veu que es fa quan torna a posar-ne en joc qui havia perdut els que tenia.
Anglicismes que formen part del lèxic propi d'alguns oficis
BIT
Comentari: Recollida per Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideixen en l'etimologia anglesa de la paraula, de bit, 'cisell'. A Menorca s'utilitza el terme com a eina de fuster per fer motllures a la fusta. Alcover i Moll (1932-1962) la recullen, però no es refereixen a l'etimologia anglesa del terme. És una paraula en ús entre els fusters.
BLECVERNIS m. Vernís negre.
Fon.: blɛ̞bvέ̞ɾnis o blɛ̞bvέ̞ɾni
Etim.: de l'anglès black varnish, mateix significat.
Comentari: Recollida per Escudero (1915), Moll (1932), Alcover i Moll (1932-1962), Badia (1953), Donalson (1978) Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Tots els autors coincideixen en l'etimologia anglesa de la paraula. La paraula menorquina conserva el significat originari. També s'utilitza per designar les bolles de quitrà de les platges. Anglicisme en desús, conegut encara en l'àmbit dels fusters.
BÒDREM m. Bocins de pell que posen dins la sabata , entre la jus-sola i la sola.
Fon.: bɔ́ðɾɛm
Etim.: de l'anglès bottom, 'sòl', 'fons', 'solatges' .
Comentari: Recollida per Alcover i Moll (1932-1962), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideixen que ve de bottom. És un terme utilitzat pels vells sabaters de banqueta per referir-se als trossets de pell que es posaven dintre de la sabata entre la jus-sola i la sola. La desaparició de l'ofici de sabater manual de banqueta ha fet entrar en desús aquesta paraula.
BRED
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Escudero (1915), Guiter (1943), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i, més recentment, per Riudavets i Romero (2021). Els autors coincideixen que la paraula ve de l'anglès brad, 'clau' o 'tatxa'. El mot menorquí conserva el significat anglès primigeni. Paraula viva entre fusters i vells sabaters de banqueta però en desús progressiu.
CASQÜÈ Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida recentment per Riudavets i Romero (2021). Els autors creuen que podria venir de l'anglès cut square, 'tallat quadrat' o 'tallar a escaire'. En el lèxic dels sabaters de banqueta, tira de sola a la qual es feien unes mosses a fi de poder donar la forma del taló. Paraula en desús.
ESCREP
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983). Els autors consideren que es tracta d'una paraula d'etimologia anglesa, de scrap, 'fragment' o 'tros petit'. Afirmen que l'utilitzen a Ferreries per definir un trosset petit de goma que es posa a la sola de les sabates. Riudavets i Romero (2021) recullen el mot crep, que defineixen com a trosset petit de goma que es posa a la sola de les sabates i que creuen que estaria en relació amb el mot escrep. Paraula en desús.
ESCRÈPEL m. Ganiveta de fuster per allisar la fusta.
Fon.: əskɾέ̞pəɫ
Etim.: de l'anglès scraper, 'raspador' o 'gratador' .
Comentari: Recollida per Alcover i Moll (1932-1962) i Campos i Ortells (1983). Acceptada l'etimologia anglesa del terme pels referits autors. Mot vigent i usat en l'àmbit de l'ofici de fuster, però amb tendència a desaparèixer.
ESCRÚS m. Pern de rosca.
Fon.: əskɾús
Etim.: de l'anglès screw, mateix significat.
Comentari: Recollida per Escudero (1915), Moll (1932), Alcover i Moll (1932-1962), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). La paraula és ben viva en el mot compost 'tornescrú' o 'tornescrús', de l'anglès turnscrew, sinònim menorquí de tornavís.
ESTANFÉS
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets i Romero (2021). Els autors coincideixen en l'etimologia anglesa del mot, de stand i face, 'estar' i 'cara'. La procedència anglesa ve del terme militar de mantenir-se ferm i mirant al front. En la parla menorquina designava una eina de fuster posada a la taula per fixar qualsevol objecte. Paraula en desús en l'àmbit dels fusters.
ESTÈPEL
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets i Romero (2021). Aquests autors defensen que ve de la paraula staple, 'grapa' o 'grapadora'. El terme s'empra en l'àmbit dels fuster com a sinònim de pestell o objecte que serveix per tancar.
ESTIC m. Eina de sabater, consistent en un bastonet de fusta de faig o d'ullastre, molt llis, acabat en punta per un cap, i que serveix per brunyir les soles i alçar les vires.
Fon.: əstík
Etim.: de l'anglès stick, 'bastó' o 'pal'.
Comentari: Recollida per Ruiz (1908), Escudero (1915), Moll (1932), Alcover i Moll (1932-1962), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Els autors coincideix en l'etimologia anglesa de la paraula. És una paraula que és manté viva, però en desús progressiu en l'àmbit professionals de fuster i sabaters degut a la mecanització de les feines, l'ús de nous estris i l'evolució de l'ofici.
LET
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Escudero (1915), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets i Romero (2021). Es coincideix en l'origen anglès de la paraula, de lath, 'llistó'. Els autors el recullen per definir diferents tipus de peces de llenya usats en l'àmbit de la fusteria. Mot en desús.
MÀITER
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Escudero (1915), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets (2018). Tots els autors defensen que ve de la paraula anglesa miter, 'angle'. En la parla menorquina s'utilitza per definir l'angle que uneix les portes. És una paraula encara en ús.
RENX m. Instrument de ferro que subjecta els mascles de fer vies als perns.
Fon.: rέ̞ɲʃ
Etim.: de l'anglès range, 'distància'.
Comentari: Recollida per Alcover i Moll (1932-1962), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Aquests estudiosos coincideixen en l'etimologia anglesa de la paraula. És una paraula fora d'ús.
RUL m. Mida de tres pams; instrument que porta marcades fins a 24 polzades i és emprat per fusters, mestres de cases i altres menestrals per a prendre mides.
Fon.:
Etim.: de l'anglès rule, 'regla'.
Comentari: Recollida per Escudero (1915), Alcover i Moll (1932-1962), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983) i Melis (1988-1995). Alcover i Moll la defineixen com l'equivalent a peu de rei. Paraula en desús en l'àmbit dels fusters.
SUBASTON o SUPASTON
Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Segons el filòleg i professor Joan F. López Casasnovas, aquesta paraula prové de l’anglès soap stone, ‘pedra de sabó’, i forma part de l’argot de la construcció per anomenar una pedra de talc. Recollida recentment per Riudavets (2018).
SUTIMBOR Comentari: Paraula no recollida per Alcover i Moll (1932-1962). Recollida per Campos i Ortells (1983) i Riudavets i Romero (2021). Creuen que ve de l'anglès setting board, amb el mateix significat, és a dir, eina de fuster utilitzada per a fixar taules.
UEIT
Comentari: Mot no recollit per Alcover i Moll (1932-1962). Recollit per Ruiz (1908), Escudero (1915), Guiter (1943), Badia (1953), Donalson (1978), Campos i Ortells (1983), Melis (1988-1995) i Riudavets i Romero (2021). Unanimitat entre aquests autors de la procedència anglesa de la paraula, de white, 'blanc'. En la parla menorquina s'utilitzava en l'àmbit dels fusters per definir la cola blanca de fuster, que és de color blanc. Paraula en desús.
Informació facilitada per: l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (Ipcime)
Commentaires