La ciutat i la pel·lícula. Avui, una nota curteta.
Podeu escoltar el podcast aquí:
L'any 1942 l'únic exèrcit que tenia un front obert contra l'Alemanya nazi era l'Exèrcit Roig, al front de l'est europeu.
Els soviètics estaven suportant i resisitint l'ofensiva dels alemanys i els seus aliats i demanaven a crits a britànics i nordamericans que obrissin un segon front que alleugerís l'enorme pressió que suportaven.
Nordamericans i britànics sabien que no podien deixar sols als russos. Els alemanys ja eren a les portes de Stalingrad i una derrota soviètica podia deixar-los el camí lliure cap a la zona del Pacífic, on els seus amics japonesos estaven fent autèntics desastres.
L'exèrcit britànic no tenia prous efectius per fer un desembarcament amb garanties de victòria al cor d'Europa i el dels Estats Units encara no era l'exèrcit que seria un parell d'anys després.
L'opció de desmbarcar al nord d'Àfrica, doncs, els va semblar la millor idea. Per una banda distraurien els alemanys i alleujarien els russos, per l'altra podrien intentar parar els peus a Rommel i els seus Afrika Korps que amenaçaven les posicions britàniques a Egipte. A més, confiaven que els territoris colonials francesos sota el control del govern colaboracionista de Vichy no oposarien gaire resistència, o bé decidirien passar-se al bàndol aliat, amb la França lliure de De Gaulle.
L'ofensiva, que va començar amb el desembarcament de tropes aliades en vàries zones d'Àfrica del nord el 8 de novembre, va rebre el nom d'Operació Torch.
Dos dies després, el 10 de novembre de 1942, es va rendir l'última de les ciutats que havien ofert resistència: Casablanca.
Només dues setmanes després es van produir dos fets importantíssims en la història del segle XX; la primera va ser l'alineament de les tropes franceses de tot nord d'Àfrica amb el bàndol aliat; la segona va ser precisament, l'estrena de Casablanca, la pel·lícula.
El seu llançament als cinemes seria uns mesos més tard, el gener de l'any següent, coincidint amb la conferència de Casablanca -la ciutat- on Roosevelt, Churchill, De Gaulle i una altre general francès, un tal Giraud, van acordar, entre altres coses, la invasió de Sicília i Itàlia. Stalin, que era el que faltava pel duro, no hi va anar perquè els soviètics seguien lliutant a Stalingrad.
Casablanca, la pel·lícula, no necessita presentació. Com a curiositat potser us podríem dir que un dels finals que es van plantejar per a la peli mostrés precisament el desembarcament aliat a Casablanca.
El final definitiu, però, és dificilment millorable.