top of page

LA FRONTERA DELS PIRINEUS

Avui parlarem del dia en què, en un despatx, van traçar una línia al llarg dels Pirineus i els van partir per la meitat. I de com aquesta arbitrarietat es va formalitzar en una illa deserta on hi havia -ja veureu- el Rei d'Espanya, el de França, en Velázquez i en D'Artagnan.

Pots escoltar aquest podcast aquí:


Les fronteres


No ens enganyem: les muntanyes, els rius i els llacs no són fronteres naturals, més aviat és al revés: La gent de la muntanya té més a veure amb la gent de l'altra banda de la muntanya que amb la gent de la plana o de la costa. El cocodril no discrimina entre una riba i l'altra del riu, i les vaques pasturen indistintament a una o l'altra vessant del turó.

El problema és que al llarg de la història ens hem acostumat a traçar fronteres polítiques mirant un mapa. Què és això d'aquí? El Danubi. Doncs apa, fem que sigui la frontera que, total, ja està dibuixat.

Això passa des de fa molt de temps però especialment a partir de l'edat moderna i contemporània, amb la formació dels estats tal i com els coneixem ara; i potser és per això que de vegades veiem com a naturals fronteres que no ho han estat mai.

I aquest és precisament el cas dels Pirineus.


El català

Per això tradicionalment es parla català a banda i banda dels Pirineus des de fa segles, des que es va començar a parlar Català. I per això Perpinyà, sense anar més lluny, es coneixia com a la segona ciutat més important a la Catalunya de l'edat mitjana.


Però i aleshores? Com és que aquella zona ara és França?

Per respondre a aquesta pregunta ens n'hem d'anar fins al segle XVII i parlar d'una guerra, d'una guerra molt llarga que va afectar a tota Europa. La Guerra dels Trenta Anys.


La Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels trenta anys és una guerra complexa, on tots van lluitar contra tots en un moment o un altre, en una demostració que això que els regnes no tenen amics permanents sinó interessos permanents, no és una cosa només dels anglesos.

I el que que va començar com una revolta religiosa a Bohèmia l'any 1618 va acabar embolicant tota Europa. Les fronteres van canviar, el Sacre Imperi Romanogermànic es va fragmentar i els Habsburg van perdre la seva supremacia europea en detriment dels Borbons.

La Pau de Westfàlia l'any 1648 va significar el final de la guerra per a tothom, bé, per a tothom excepte pel Regne hispànic i per França, que encara s'esbatussarien uns quants anys més.


El Tractat dels Pirineus


La pau entre Espanya i França no arribaria fins l'any 1659 amb el Tractat dels Pirineus. Un pacte en què els dos reis, Felip IV i Lluís XIV, es van repartir territoris com qui canvia cromos.

És en aquest moment quan els territoris catalans del Rosselló, El Conflent, el Capcir, el Vallespir i mitja Cerdanya van passar a formar part dels dominis del Rey de França i Catalunya es va veure desmembrada d'una cinquena part del seu territori.


El famós tractat, en què Espanya també va cedir el Franc Comtat i terres de Flandes a Lluís XIV es va signar en una illa. O més aviat en un illot al bell mig del riu Bidasoa, que és el riu que fa de frontera entre Espanya i França a Euskadi. Aquest illot on no hi viu ningú té encara avui sobirania repartida: 6 mesos l'any pertany a Espanya i 6 mesos l'any a França.


Una festassa a l'illa dels Faisans


L'acte de signatura del tractat dels pirineus podia ser simbòlic però no era ni molt menys una tonteria, perquè el pacte incloïa una boda: la boda entre la filla del rei Felip IV i el rei Lluís XIV.

Per això, perquè hi havia una boda i ell no es perdia ni una festassa, en D'Artagnan, el més estimat capità de mosqueters de Lluís XIV, era a l'illa. I per això també hi era Diego Velázquez, no tant per la festassa sinó perquè que a més de pintor en Velázquez era aposentador real, és a dir, a qui li va tocar decorar la part espanyola de l'illa per a l'esdeveniment.


Els segadors


Més enllà del folclore de l'acte, el Tractat dels Pirineus va significar el desmembrament de Catalunya i va provocar que territoris com la plana de la Cerdanya quedessin partits per la meitat; en alguns casos de forma tan curiosa com Llívia, un municipi que pertany a Espanya i que està completament rodejat de territori francès.

No sabrem mai si aquest desmembrament es va deure a la poca importància que Catalunya tenia per la Corona hispànica, o al contrari per l'amenaça que suposava, o si va ser una revenja per a la Guerra dels Segadors que havia revoltat el país contra la corona els anys anteriors.

O potser només era una zona d'un mapa que ni coneixien ni els importava.


Per ara ho deixem aquí i un altre dia, si de cas, ja parlem del Corpus de Sang i les Revoltes dels Segadors, que també van passar en aquesta època.


Apa, bon cop de falç.


76 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comments


bottom of page