Els dolors musculars i d’ossos s’han relacionat des de temps immemorials amb els canvis meteorològics. Però, per què ens fan mal els ossos quan canvia el temps? T’expliquem si aquest fenomen té realment una explicació científica.


Mal d’ossos amb els canvis de temps: Realitat o mite?

Segur que no és la primera vegada que escoltes a algú queixar-se d’un dolor en l’esquena o al genoll que atribueix al canvi de temps, ja sigui per una baixada brusca de les temperatures, la humitat o les pluges. Aquesta creença es remunta a l’època romana, però en el 2017 un estudi del The George Institute for Global Health d’Austràlia que es va publicar a la revista Pain Medicine va demostrar que aquests dolors no tenen cap relació amb la meteorologia.

Llavors, per què ens fan mal els ossos quan canvia el temps? Aquest estudi parla de susceptibilitat, els éssers humans som susceptibles a les creences que es popularitzen i acabem relacionant aquests episodis de dolor amb el canvi de temps.

És més, en aquest estudi expliquen que sempre és més fàcil acordar-se del dolor en dies freds i plujosos; i oblidar-se d’aquells en els quals tenint els mateixos símptomes el temps era més agradable i assolellat.


Controvèrsia sobre els dolors musculars i d’ossos com a forma de predir els canvis de temps

En l’actualitat existeix certa controvèrsia sobre aquesta qüestió, ja que a l’estudi australià que esmentàvem abans, cal sumar uns altres que s’han publicat en revistes científiques prestigioses com Nature en les quals es parlava sobre la base científica d’aquest fenomen.

Els experts denominen meteosensibles a les persones que són capaces de detectar suposadament els canvis de temperatura o que es veuen afectades per aquests canvis:

  • Vent = Mal de cap.

  • Pluja i baixada de temperatures = Dolors musculars i ossos.

  • Increment de la humitat = Sensibilitat en les cicatrius.

En qualsevol cas, la comunitat científica encara es manté dividida sobre aquesta qüestió, així que de moment és impossible comptar amb dades 100% objectives que expliquin per què ens fan mal els ossos quan canvia el temps.

Escolta què ens explica el Pep del temps a Barcelona

Escolta ara la Montse

 

Els efectes atmosfèrics influeixen en la salut?

Tot i que els canvis de temps no provoquen les malalties reumatològiques, incideixen en el seu agreujament

La calor o el fred extrems, el vent del sud, els temporals de neu...; són nombrosos els fenòmens atmosfèrics que tenen una certa influència en la salut i el benestar de les persones. Els qui són molt sensibles poden notar que s'acosta un canvi de temps només perquè els fa mal una antiga fractura o una cicatriu. De fet, cada vegada són més els experts que atorguen més importància a la influència de la meteorologia sobre la salut i la malaltia. Alguns psicòlegs utilitzen el terme ciclonopatia per descriure la sensació de malestar que s'experimenta a causa dels canvis de temps o de la pressió atmosfèrica.

De la mateixa manera, se sap que hi ha factors atmosfèrics que agreugen els símptomes d'algunes malalties, com passa en les malalties reumatològiques. Tot i això, la Societat Espanyola de Reumatologia (SER) adverteix que no són la causa d'aquestes patologies, sinó que les persones senten més dolor i més rigidesa a les articulacions i els lligaments afectats per reumatisme. Insisteixen, però, que aquest empitjorament és transitori.

 

Humitat

Cal tenir en compte que la humitat i els canvis de la pressió atmosfèrica (més acusats quan s'aproxima un canvi de temps) també poden influir en les persones que tenen danyades les articulacions, ja que hi ha receptors de pressió alterats -per la mateixa malaltia- que són capaços de detectar els canvis sobtats de pressió atmosfèrica. A més a més, poden sentir més dolor quan varia de forma brusca el temps. Sembla que, a les zones geogràfiques on plou més, als afectats reumàtics se'ls agreugen els símptomes comuns, però no s'ha demostrat que hi hagi grans diferències d'incidència per aquest motiu.

Fenomen de Raynaud

La síndrome de Raynaud es caracteritza per tres fases (color pàl·lid, morat i vermell) com a conseqüència dels canvis vasculars. És una alteració de la coloració de la pell dels dits de les mans i/o peus desencadenada per les baixes temperatures.

En les persones que tenen aquesta síndrome, davant d'una baixada de les temperatures, les artèries que porten la sang als dits es tanquen per guardar l’escalfor corporal i, com a conseqüència de la falta de reg sanguini, la pell es torna pàl·lida. Després, per l'estancament i per la falta d'oxigenació, la sang acumulada es torna molt fosca i el dit es posa blavós. Quan es recupera la temperatura i la sang arriba una altra vegada als dits, la pell es posa vermella. En més de la meitat dels casos, el fenomen de Raynaud és primari, és a dir, no està relacionat amb cap altra malaltia, i sol registrar-se en dones joves.

Si la persona s'abriga bé, no fuma i evita l'exposició a temperatures extremes, no té més repercussió. S'aconsella que els afectats no treballin en cambres frigorífiques ni a la intempèrie, o que no viatgin a latituds extremes ni pugin a cims alts de muntanyes a l'hivern.

 

El dolor miofascial

El dolor miofascial es localitza a la zona que correspon a l'esquena, al coll isa les espatlles. Es caracteritza per la seva constància i perquè fins i tot pot arribar al múscul del gluti. Cal buscar-ne l'origen en tendinitis, bursitis i altres síndromes que poden afectar teixits tous (músculs, tendons, greix o vasos sanguinis) o en una barreja de tots.

Les causes més freqüents són les males postures, exercir moviments repetitius que afectin aquestes parts del cos, tensió en els teixits tous per una articulació o un os mal posicionat, o altres malalti

es com l'artritis reumàtica o la gota. El tractament es basa a alleujar el dolor i la inflamació i a evitar-ne les recurrències.

Els especialistes aconsellen el descans i la ingesta -sempre sota prescripció mèdica- d'antiinflamatoris, aplicació de fred, en les primeres 48 hores, i calor, a llarg termini.

De vegades, també recomanen l'ús d'aparells ortopèdics que permeten que la zona afectada descansi perquè disminueixi el dolor, encara que no se n'ha d'abusar, ja que en cas contrari, a la llarga, es veuran afectades la mobilitat i la força.